És l’aplicació d’una energia electromagnètica amb l’objectiu de produir sobre l’organisme reaccions fisiològiques i biològiques, les quals hem d’aprofitar per millorar els diferents teixits que es troben sotmesos a malalties o a alteracions metabòliques de les cèl·lules que les composen.

En l’organisme humà i en tots els éssers vius hi ha una continua transmissió elèctrica d’uns òrgans a altres. Com a resposta a estímuls externs es produeixen respostes que poden ser espontànies o reflexes y elaborades.

La major o menor conductivitat d’un teixit depèn de la major o menor quantitat d’aigua que conté. Dins de l’aigua es troben unes substàncies dissoltes en forma d’ions, els quals seran els conductors fonamentals de l’energia elèctrica per l’organisme.

Amb l’electroteràpia substituïm els estímuls fisiològics naturals de l’organisme per estímuls provocats per l’exterior per mitja dels elèctrodes. Llavors coneixent les característiques dels nervis i les propietats dels músculs que innerven poden graduar la forma o tipus de corrent més adequada pel tractament.